Algunes d'aquestes dones van néixer en altres llocs, però totes van donar una part de la seva vida a Catalunya.
Sovint parlem dels homes, i per tal de canviar, parlarem doncs de les dones.
10) Cecília Màntua (1905-1974)9) Teresa Rebull (1919-2015)
8) Dolors Aleu i Riera (1857-1913)
7) Agustina Saragossa i Domènech (1786-1857)
10) Cecília Màntua (1905-1974)9) Teresa Rebull (1919-2015)
8) Dolors Aleu i Riera (1857-1913)
7) Agustina Saragossa i Domènech (1786-1857)
6) Isavel Vilà i Pujol (1843-1896)
5) Isabel Jolís
Oliver ( 1682-1770)
4) ESTEFANIA CARRÓS i DE MUR(1455-1511)
3) SANÇA XIMENIS DE CABRERA (1393-1474)
2) ISABEL DE VILLENA (1430-1490)4) ESTEFANIA CARRÓS i DE MUR(1455-1511)
3) SANÇA XIMENIS DE CABRERA (1393-1474)
1) PETRONILLA, COMTESSA DE BARCELONA (1136-1173)
---------------------------------------------------------------------------------
Cecília Màntua (1905-1974)
Teresa REBULL (1919-2015)
---------------------------------------------------------------------------------
Qui coneix avui Cecília
Màntua, llevat dels ambients artistics i musicals ? Tanmateix,
tothom a Catalunya ha sentit al menys una vegada una de les seves
obres, sense adonar-se'n.
Cecília Alonso i Bozzo
va néixer a Barcelona el 1905. Va ser criada en mig del teatre i de
la música perquè el seu pare era escriptor i dramaturg i la seva
mare actriu.Va escriure totes les seves obres amb el nom artístic de
Cecília A. Màntua.
Algunes són en castellà i algunes van ser ecrites i interpretades
en català.
Des del 1936 fins a l'any
1968 va escriure comèdies, àlbums, obres radiofòniques, tragèdies,
drames, ràdio-teatres i sainets.
L'obra més coneguda és
« La pepa maca », del 1954, editada el 1959, tragèdia
catalana en tres actes i en prosa. Va ser representada per la
Compania de comèdies de la Teresa Cunillé.
Encara avui dia, la
sardana de la Pepa maca està cantada i ballada.
Cal citar igualment
« Princesa de Barcelona », de 1959, obra en tres actes, i
« Historia d'un mirall », de 1965, comèdia en tres
actes.
Cecília A.Màntua va
conèixer un gran èxit durant la seva carrera. N'hi ha que
consideren que composava obres fàcils i populars. D'altres pensen
que el seu èxit era merescut i insisten sobre el caràcter gentil de
l'autor, pròxim del poble. Una « dona d'extraordinària
simpatia i d'un gran ductilitat i sentit del poble » segons
Tomàs Roig i Llop.
En Jordi Carbonell parla
del teatre « folkloricosentimental » de Cecília Màntua
i li retreu d'esmussar el gust del públic ; d'altra banda,
considera que aquesta autora acostuma la gent a veure amb plaer
teatre en català, un teatre que, a més, resulta encertat i polit .
« En aquest sentit
fa un servei al pais » !
Referències :
viquipèdia
revista serra d'or 1959,
J. Carbonell
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Parlem
avui de la dona potser més coneguda a Catalunya nord.
Les raons d'aquesta celebritat són senzilles : és una
contemporània (va morir l'any passat) i va viure molts anys a
Banyuls de la Marenda, fins a la seva mort.
La
seva personalitat està determinada, en gran part, per la seva
familia i per la història del seu país.
Va néixer el
21 de setembre de 1919 a Sabadell ; filla de Gonçal Soler i
Balbina Pi, dos revolucionaris anarquistes.Va viure en differents
llocs de Catalunya i va veure passar tots els dirigents sindicalistes
de l'època. La seva germana, que va néixer el 1922, es deia
« Llibertat » ! Doncs, la dona de la qual parlem
va viure en un ambient molt particular.
Va començar a
treballar quan tenia 12 anys, a una fàbrica de teixits. Però
estudiava al vespre i doncs va tenir una formació que li va
permettre de canviar de treball. En 1936 va aconseguir un lloc de
treball de secretària al departement de la generalitat, gràcies a
Lluis Companys que era amic de la seva mare. Amb aquest treball va
esdevenir independent i va encontrar militants del partit obrer
d'unificació marxista( POUM), entre els quals Manolo MAURIN i Josep
REBULL amb qui es casarà i tindrà dos fills.Va esdevenir una
militant del POUM .
Els
combats
D'ençà
de 1936, va tenir problemes polítics i la seva familia també. Fins
i tot va viure en un centre de detenció,una txeca, durant 8 dies.
Viu al mig dels problemes polítics de Catalunya i presencia entre
d'altres les lluites fratricides entre anarquistes i comunistes. El
seu company, que és un responsable sindicalista, va viure també en
un ambient de vagues i enfrontaments amb la policia.
En
1939 cau la república i els militants han de passar la fontera a
Molló. En Josep REBULL no podrà tornar perquè està condemnat a
l'estat espanyol.
La
Teresa tornarà a Barcelona alguns mesos i començarà aleshores una
petita carrera artística..
En
1941 passa encara la frontera a peu, s'escapa del camp d'Argelers i
arriba a Marsella on va néixer el seu fill. Participa a la
Resistència contra els nazis ; aquest serà encara un combat
entre els més importants de la seva vida.
La
guerra acabada, comença a França una vida de família més
trànquil.la, així com una vida intel.lectual i artística.
La
vida intel.lectual i artística
A
París va encontrar molts intel.lectuals i artistes : Jean-Paul
Sartre, Albert Camus, Georges Brassens, Luís Mariano, Juliette
Gréco, Boris Vian...Va actuar en el Casal de Catalunya de Paris on
canta, fa teatre i dansa. Fa alguns oficis per tal de sobreviure. En
1952 la seva segona germana, Assutzena, arriba a París. Les dues
germanes canten juntes en el duo de les germanes Soler.
Comença
a rebre classes de pintura. Aquest art prendrà cada vegada més d'
importància en la seva vida, fins a la seva mort a Banyuls, el 15
d'abril de 2015.
L'any
1968, va descobrir el cantautor Raimon que actua a París. Després,
encontra tots els cantants catalans que formaran « La nova
cançó ».
Vol
defensar la llengua catalana amb aquests joves cantants del
moviment : Lluis Llach, Quico Pi de la Serra, Maria del Mar
Bonet, i d'altres que formaran « els setze jutges » (nom
que ve de la contrasenya : « Setze
jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat; si el penjat es
despengés els setze jutges menjarien fetge d'un despenjat. »
.)
La
catalanitat
Quan
encontra la nova cançó, la Teresa té 50 anys ; els joves
cantants li donaran el sobrenom « àvia de la nova cançó ».
Per a ella, la defensa de la llengua catalana constituirà una nova
lluita des de França. Anirà a viure a Banyuls el 1979 per tal de
ser més a prop del principat.
A
l' agost del 2012 va escriure al president François Hollande per la
defensa de les llengues regionals i particularment el català.
Les obres
De
1977 a 2008, els seus discos importants són :
Mester d'amor,
Camí
de l'argilada,
Visca
l'amor,
Papallones
i més .
Va
musicar poemes d'autors coneguts : Joan Salvat-Papasseit, Josep
Sebastià Pons i Maria Mercè Marçal.
Com
a cantant, tenia una gran presència sobre l'escenari, amb una veu de
contralt càlida i emocionant que la seva guitarra posava de
manifest.
Va
fer dues exposicions de pintura, en 2013 a la Junquera i en 2014 a la
mediateca de Ceret.
Va escriure
un llibre de memòries, titulat « TOT CANTANT » .
:-:-:-:- :
Dolors Aleu i Riera (1857-1913)
Dolors Aleu i Riera va
néixer a Barcelona dins una família burgesa. El seu pare era cap de
policia de Barcelona. Molt aviat, revela la seva aptitud pels
estudis. Això encara era rar en aquesta època, on les dones
quedaven sovint a casa.
Va entrar a la
universitat de Barcelona en 1874 després del batxillerat. Molt
poques dones estudiaven a la universitat. De 1879 a 1883 va tenir
dificultats per fer l'examen de llicienciatura i després per
defensar una tesi doctoral perquè era una dona. Dolors formava part
de les tres primeres dones que van estudiar la medicina a Espanya ,
amb Martina Castells i Maria Elena Maseras. Però fou la primera
metgessa que va practicar.
Va espezialitsar-se en
ginecologia i medicina infantil i va exerçir la seva professió
durant 25 anys a Barcelona. Sobretot dones venien en consultació.
També va ser
professora d'higiena domèstica a l'acadèmia de ciències per les
dones. Va publicar alguns textos sobretot per tal d'ajudar les dones
en la vida quotidiana.
Va casar-se amb Camil
Cuyàs Martí i va tenir dos fills. Dissortadament, va passar una
tragèdia : el seu fill més jove, que volia ser metge, va morir
a l'edat de 23 anys de tuberculosi a l'hospital on havia començat a
ésser intern. Això va precipitar la mort de Dolors Alau i Riera als
56 anys.
Notem que dins la seva
tesi tenia idees avantguardistes ; en particular deia que « les
diferències entre nenes i nens responien a les diferències en
l'educació,,, ».
També criticava les
obligacions que s'imposaven a les dones en la manera de vestir-se,
per exemple amb la cotilla !
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
AGUSTINA SARAGOSSA I DOMÈNEC (1786-1857)
Agustina
Saragossa i Domènech va néixer a Reus (Tarragona) el 4 de març
del 1786 . La majoria dels autors consideren que era una catalana
autèntica.
La història de
la seva vida va crear una mitologia tot arreu i li va donar el
sobrenom : Agustina d'Aragon ».
Es va casar amb
un militar que va marxar prou rapidament a la guerra. Era el temps de
Napoleó i de les batalles napoleòniques entre França i Espanya.
Agustina va
quedar sola i se 'n va anar a viure amb la seva germana a Saragossa.
Poc després,
les tropes de Napoleó van atacar la ciutat de Saragossa. Com les
altres dones, Agustina ajudava els soldats per menjar. Un
esdeveniment va fer conèixer el seu nom : a costat seu, alguns
artillers van morir i el canó es va retrobar sol. Agustina va
encarregar-se del canó i això va donar molt de coratge als altres
artillers.
Tanmateix Saragossa va perdre la batalla però Agustina va
esdevenir celebre.
Una
pintura d'en Goya recorda aquest esdeveniment.
El
rei d'Espanya va acordar a Agustina una reconeixènça militar
excepcional : el grau d'oficial.
No
sabem moltes coses sobre la vida de l'Agustina. Va viure molt de
temps per l'època ; va morir a Ceuta en 1857.
Algunes
obres la celebren.
Esmentem
un poema de Lord Byron, una pel.licula l'any 1929 de Florian Rey i
una altra de Juan de Orduña
el 1950 ; i també llibres, tals com « Dones catalanes
llegendàries » d'en Joan Soler i Amigó.
Pot
ser considerada com la Joana d'Arc espanyola. Per nosaltres, és una
dona famosa pel seu coratge, catalana de naixement i que va posar de
manifest la seva independència d'esperit.
-------------------------------------------------------------------------------------------
Isabel Vilà i Pujol (1843-1896)
Isabel Vilà i Pujol va
néixer a Calonge en 1843. i va viure després a Llagostera.
El seu pare va morir el
1857 ; A l'edat que tenia, la Isabel no coneixia res de
l'escriptura i de la lectura, però
tenia la idea de curar la gent i de ser mestra, i volia ocupar-se
dels nens.
Isabel Vilà va
experimentar el seu esperit de lluita durant la revolució
de 1868 amb els decebuts republicans. Però va ser pacifista i
acompanyà un grup d'enfermeres de Llagostera a la Bisbal en una
marxa que fou anomenada « els focs de la Bisbal » i
s'encarregà dels ferits, sense voler utilitzar les armes. Un grup de
persones reprodueixen cada any aquesta marxa, en homenatge a Isabel
Vilà.
Des
d'aquest esdeveniment, el seu caràcter combatiu va ser conegut. La
seva principal reivindicació concerna la jornada de cinq hores pels
nens ( que treballaven encara en aquesta època.)
El
1874, amb el cop d'estat del general Pavia, va exiliar-se a
Carcassonna on va poder formar-se com a mestra. Va ser acollida per
una familia catalana, franc-maçona , la casa del senyor Muntada, i
allà va poder estudiar.El 1880 va tornar a Catalunya ; va crear
un col.legi a Barcelona, i després, va tenir la seva escola de nenes
a Sabadell.Va morir a Sabadell el 1896 .
Una
peça de teatre musical va ser creada sobre el tema de l' Isabel Vilà
i Pujol, que es diu : « IsaVel », una obra teatral i
musical centrada a les Gavarres .
Isabel
Vilà té dedicat carrers i places en alguns pobles de Catalunya, on
està celebrada com a primera sindicalista catalana.
:-:-:-:-:-:
Referències
Revista
de Girona
Ferrer
i Gironès Francesc : Isabel Vilà
nord-est
llibertari (14.11.2012)
viquipèdia
:-:-:-:-:-:
Isabel Jolís Oliver
( 1682-1770)
Isabel
era filla de Joan Jolís Santjaume, impressor , i de Maria
Oliver. Va néixer , viure i morir a Barcelona.
Esdevé
amb el seu germà l'heretera del negoci del seu pare que va morir
quan ella tenia 23 anys ; a més, va ser gravadora,
probablement formada en el cercle familiar .
La
impremta familiar disposava de tres premses i d'un tòrcul per tirar
planxes de coure. Va treballar pel palau episcopal de Barcelona, va
imprimir la segona edició de l'obre de Cervantes, El Quixot.
Isabel
va dirigir l'empresa familiar durant onze anys, després de la
mort del seu germà. Sembla que es va quedar soltera.
La
cultura gràfica es va desenvolupar en aquesta època, i dones hi
tingueren un paper important.
Hi
ha obres, gravats i estampes, que tenen les seves inicials.
El
seu moviment està classificat dins el barroc.
Abans
la seva mort, va actuar de tal manera que la casa pairal no
desaparegués.
Referències: diccionari biogràfic de dones
Referències: diccionari biogràfic de dones
:-:-:-:-:-:-:
ESTEFANIA CARRÓS i DE MUR
(1455-1511)
Va néixer a Barcelona
dins una família de la noblesa però el seu pare, i
després la seva mare es
van quedar a Sardenya ; i doncs la seva tia Isabel de
Mur, que era molt unida
amb la corona d'Aragó, va fer -se càrrec d'Estefania.
Estefania va conèixer
diversos matrimonis de conveniència ; rapidament
mostra que vol viure sola,
això és rar a l'època. Més, no va tenir vocació
religiosa i no vol entrar
en un convent.
La seva vocació va ser
d'instruir les donzelles. Ben segur es fa càrrec de
donzelles de la noblesa o
de la burgesia ; ben segur ensenya a filar, cosir, llegir,
escriure. L'educació
religiosa també existeix i juga un paper important.
l'Estefania té una
espiritualitat important, però no vol ser monja. Això
apareix dins el seu
testament ; hi ha la devoció a Jesús i a la Verge ; també li
agrada el missatge de
pobresa i d'austeritat de Sant Francesc d'Assis ; la seva
darrera voluntat va ser
d'ésser enterrada al monestir franciscà de Santa Maria de Jesú.
Sobretot, els valors
assenyalats que deixa l'Estefania són mostra d'una
llibertat responsable.
L'Estefania creia que ningú podia forçar el futur d'una
dona. Potser es feia
il.lusions, però és indiscutible que va formar part de les
escasses dones de l'època
que van viure del seu treball.
Referències :
Viquipèdia, Teresa Vinyoles i Vidal,
Christina Segura, Maria Costa i Paretas.
:-:-:-:-:-:-:-:-:-:
SANÇA XIMENIS DE CABRERA
(1393-1474)
Aquí
tenim encara una dona de l'aritocràcia catalana ; cal saber que
la història antiga menciona poc les dones, sinÓ
algunes de la noblesa o de la religió .
Filla
d'en Bernart IV de Cabrera i de Timbor de Prades, va rebre el nom de
la seva àvia materna, Sança Ximenis d'ArenÓs.
Es va casar a l'edat de 15 anys amb Arquimbau de Foix, senyor de Noailles, però va quedar viuda 9 anys després. Va tenir només dues filles, Isabel i Joana, però viurà fins als 81 anys, cosa rara en l'època.
Sança
Ximenis es feia càrrec d'administrar els seus béns feudals a la
vall d'Osor, de recaptar el cens i de retre la justícia (1).
Després d'enviduar d'Arquimbau de Foix , es va traslladar a
Barcelona i va conèixer la vida urbana.
Va
esdevenir una bona promotora d'art. Compra una capella a la cathedral
de Barcelona , santa Clara i santa Catarina (actualment sant
Come i sant Damià) ; allà va ser enterrada. És una obra de
l'esculptor Pere Oller.
A
més, Sança Ximenis va realitzar treballs manuals amb les seves
pròpies mans, filatura, pastar el pa, tenir cura d'horts i jardins ;
d'una altra banda, no oblidava de vigilar les seves rendes(1).
Sança
Ximenis de Cabrera era sobretot una dona lletrada i va ser coneguda
pel mitjà de les seves cartes. Va escriure sobre moltes coses, i en
particular sobre la vall situada a les Guilleries i sobre la defensa
dels seus drets. Les seves cartes ens expliquen les reflexions d'una
dona de la noblesa en l'època feudal.
També
va escriure un llibre de comptes , en el qual observem el
treball d'una mestressa de casa ; aquest llibre comprén les
despeses fetes pel manteniment de la seva casa, i també anotacions
sobre afers quotidians. Descobrim les seves col.laboradores i el món
femení medieval.
Trobem
receptes de cuina i també medicina medieval : « ...transmissió
de cultura popular, que tenia una part de màgia sobretot per que fa
a la salut. Sança curava amb herbes perÓ
també
anotava alguna oració per guarir malalties, posant un amulet amb
l'oració penjada al coll del malalt o fent el senyal de la creu amb
les mans damunt mentre es recitava una oració. » (1)
(1)Teresa
Vinyoles Vidal : « Història de les dones a la Catalunya
medieval »
Eumo
editorial
Altres
referències :
Valero
Molina, Joan
Diccionari
biogràfic de dones
Viquipèdia
:-:-:-:-
2) ISABEL DE VILLENA, ESCRIPTORA (1430-1490)
Leonor
manuel o Isabel de Villena fou la primera escriptora coneguda de la
litteratura catalana.
Eixida
d'una família noble de València ; el seu pare natural era
príncep i poeta.
Va
quedar òrfèna als quatre anys i va ser educada a la cort de Maria
de Castella
El
destí de la filla fou religiós, esdevingué sor Isabel als 15 anys
al convent de les Clarisses de València.
Va
quedar-se dins aquest convent, del qual esdevé abadessa des del 1463
fins a la seva mort el 1490, víctima d'una epidèmia molt important
dins de la ciutat.
L'
única obra que coneixem és titulada« VITA CHRISTI » ;
descriu la vida del Christ, però les protagonistes són les dones, i
sobretot la Verge Maria. El llibre comença amb la naixença de la
Verge i acaba amb l'Assumpció.
Tot
és explicat del punt de vista de les dones ; utilitza molt la
seva imaginació i una llengua senzilla que pot educar els religiosos
i agradar a tothom.
Aquest
llibre és femení i sembla també femenista perquè exalça les
qualitats femenines, en resposta a la misogínia de l'època.
1) PETRONILLA, COMTESSA DE BARCELONA (1136-1173)
La història
Alfons 1er rei d'Aragò dit « el bataller' » va morir a Fraga el 1134 sense hereu.
Vol deixar el seu regne a Déu, o als Templers. La noblesa aragonesa no va ser d'acord i va anar a cercar el germà del rei, Ramir, qu'és monjo dins un monasteri (Sant Pons de Tomieres). Li demana d'abandonar la seva vida monàstica i de casar-se per tal de donar un rei a l'Aragó.
Alfons el bataller
Ramir va ser rei d'Aragó des de 1134 fins a la seva mort el 1157 ; hom cercà una dona noble i disponiu : va casar-se en 1135 amb l'Agnes d'Aquitaine i de Peitieu, vidua del vicomte de Thouars ; in fact va tornar al seu monasteri quan el seu deure fou acomplit.
Ramir II
Una princesa va néixer aviat, el 1136, que se diu Petronilla o Peronella. Aragó s'uneix amb el comtat de Barcelona ; la Petronilla va ser promesa al Comte de Barcelona à l'edat de 1 any.A partir del 1137, any en què Ramir II es retira a la vida contemplativa al monestir de Sant Pere el Vell d'Osca i ceda els seus drets a la seva filla Peronella i l'espós d'aquesta, Ramon Berenguer IV .
Ramir tornà al seu monasteri i l'Agnès en Aquitaine .
La Peronella va ser educada a Barcelona, sense pare ni mare.
A l'edat de 14 anys, la Peronella va casar-se amb en Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i rei d'Aragó pel seu casament (1113-1162).
Per les lleis de la monarquia pamplonesa, Peronella no podia exercir la potestas, però sí que podia transmetre l'honor i tenir la dignitat, raó per la qual sí que fou anomenada reina, i en els seus testaments va fer donació del regne d'Aragó al seu fill ; El 1152, va redactar un testament abans del part del seu primer fill, on va donar el regne al seu fill primogènit si aquest era mascle, amb la condició que estigués sota la dominació del seu marit Berenguer, i que aquest heretés el títol de Rei (vikipédia) .
Ramon Berenguer IV és enterrat al monastir de Ripoll (1162).
.jpg)
Testament de la Peronella
El seu fill va neixer en 1157 (el primer fill Pere va morir abans) i es diu primer « Ramon » i després « Alfons », regna amb el nom de « Alfons II, rei d'Aragó i comte de Barcelona »(1157-1196), enterrat a Poblet.
La Peronella va ser enterrada a la cathedral de Barcelona.
Reflecions i preguntes
-Una heretera era una moneda de canvi per l'estat.
-dins la noblesa sovint els pares no es queden amb els infants.
-la dona noble en general no decideix res, ni casament, ni testament, no hi ha casament per amor.
-quina llengua va parlar la Peronella : llatí o bé una llengua romànica, principis del català ?
-Va conèixer a Barcelona els primers llibres en català ? Potser va llegir « les ‘Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet (1080-1095) » i «el ‘Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d’Urgell » que va ser redactat probablement en 1098.
:-:-:-:-:-:-:-:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada