- Viatge al Collsacabra
- El castell de Montferrer
- El coll d'en Gros des del Bonabosc
- Després del Molinot
- Sant Pere de Riuferrer
- Santa Engràcia
- El castell de Quercorb, castro Corbi
- Les Potringues
- Els Aiguamolls de l'Empordà a l'hivern
- Can Sorribes
:-:-:-:-:-:-:
El pou de neu del Neulós
Al
Pertús agafem la carretera de sant Martí d'Albera. Travessem el
coll de l'Ullat amb els seus arbres gegantescs a sota dels quals els
rossellonesos aprofiten de la frescor durant l'estiu.
Pugem
fins a la cresta fronterera. És un espai de pasturatge encisador,
amb vaques molt boniques i tranquil.les . Admirem el punt de
vista magnífic sobre l'Empordà : la badia de Roses, el Montgrí
i, a baix, el castell de Requesens i la cantina de la masia.
Agafem
un sender en direcció del Neulós i arribem al pou de neu.
És
un edifici impressionant i molt ben conservat. Com ho menciona un
cartell, data del segle XVII i va ser restaurat per voluntaris de La
Jonquera.
Es
compon de dues peces separades per un corredor . De la primera peça
,veiem primer el cim en forma de con amb tres obertures. La neu era
emmagatzemada per aquelles obertures. A l'interior, és molt gran, hi arribem pel
corredor, d'una altura de 1m20. La segona peça ,
per la qual entrem, permetia la sortida de la neu ; sembla una
capella.
Em
sembla molt important de conservar aquestes obres dels segles
passats, que porten testimoni de la manera de viure dels homes, amb
unes activitats insospitades a aquesta altura.
:-:-:-:-:-:-:-:
Viatge al Collsacabra
10 de maig del 2014
Amb l'escola de català de Ceret he descobert el Collsacabra. És una comarca natural de Catalunya (wikipedia), un altiplà amb cingleres característiques a tot arreu ; el paisatge va ser dibuixat per l'erosió del Ter. És situat principalment en la comarca d'Osona, amb un bocí dins la Garrotxa i també un bocí en la Selva. Al nord-est de la plana de Vic, a l'oest de les planes d'Hostoles, al nord de la vall de Sau i les Guilleries, i al sud de la serra de Cabrera. És una zona boscosa i humida, de poblament dispers.
En
Josep Pla ens dona aquesta descripció :
« La
primavera hi és idíl.lica. La rusticitat en primavera torna
facilment idil.lica. En la dolçor de l'aire, en la llum distreta i
indiferent, la botànica aspra i plena de colors, les pedres llises,
el cant del ocells, la saba de les plantes, l'olor de la terra, la
brillantor del castanyers, tot és com una onada de tendresa que vos
pueril.litza l'esperit. »*
Després
d'haver mirat 5 globus dins el cel, després d'haver apercebut la
Mare de Deu del mont (on en Jacint Verdaguer va trobar la seva
inspiracó ) i la ciutat d'Olot amb els seus volcans (no teniem temps
de pujar-hi) , vam visitar el poble de Rupit,
situat a l'altura de 845 metres .
Vam entrar pel pont penjant
sobre el riu, que belluga molt i dona sovint vertigen . Vam caminar
amunt i avall pels carrers medievals. Moltes cases tenen portes amb
llindes ; a vegades hi ha una incripció grega : Jesus
Christ i la data .
Un
grup va caminar fins al salt de sallent que és una cascada molt
bonica. L'altra grup va aprofitar de Rupit més de temps i va caminar
a la capella santa Magdelena on tenim un punt de vista sobre Rupit i
i també sobre el tros de cinglera on es destaca l'agullola de Sant
Joan de Fàbregues. Hem admirat el carrer del Fossar, (és a dir del cementiri) tallat dins la pedra.
Després, el autobus ens va portar a Nostra Senyora del Far ; d'on ve aquest nom ? No he vist un far ; potser la Verge està considerada com el far, el guia d'aquesta altura (1123 m). O bé , més probablament, el cingle vertiginós que porta el sanctuari, en forma de proa de vaixell, evoca un far pels mariners.
La
llegenda diu que arribant a la Costa Brava enmig de la tempesta, uns
mariners van apercebre aquest cingle salvador que els va indicar a on
es trobaven, i que per regraciar el senyor i el cingle, van fer
edificar el sanctuari.
Dins
l'esglesia hi ha una estàtua d'alabastre de Nostra Senyora que dona
el pit al Jesuset ; a fora hi ha una font amb aquesta estàtua
també.
Allà
hi ha un punt de vista magnífic sobre les cingleres i l'embassament
del Ter. Es veu un tros del de Susqueda.
Després
de l'àpat al restaurant del Far, i moltes cançons, vam anar a
veure l'embassament de Sau, de lluny, i vam apercebre el campanar de
Sant Romà, el poble englotit.
Els
embassaments del Ter a Sau i a Susqueda contribueixen a l'irrigaciò
per l'agricultura, tenen una funció hidroelèctrica, i sobretot, el
Ter abasta Barcelona en aigua potable, malgrat que el seu curs, que
fa un angle recte a Manlleu, abandoni la direcció nord-sud per
prendre la direcció oest-est, que el condueix a regar Girona i
desembocar a prop de Torroella de Montgrí.
De
retorn, vam passar a prop de Folgueroles, on va néixer el gran poeta
Jacint VERDAGUER, i després a prop de Viladrau on va néixer al
segle XVI .el celebre bandoler Joan Sala i Ferrer anomenat
Serrallonga . Vam cantar la cançó « Torna Serrallonga »
al principi del viatge.
Després,
Santa Coloma de Farnès, Girona i Ceret.
:-:-:-:- :
*
De l'Empordanet a Perpinyà. Josep Pla
Dissabte 12 d'avril, del 2014
El dissabte 12 d'abril era un dia assolellat i dolç.
Una bona part de l'escola va pujar des del coll a dalt de Montferrer, fins a les ruines del
Castell.
En Marcel Juanchich ens va descriure totes les plantes que es trobaven en el
recorregut.
L' Henri, LORETO ens va explicar la història del castell i de la familia de
Montferrer-Banyuls .
La calor ens va guanyar i el gos Fudji d'en Miquel es va refrescar dins un xipoll
bastant fangós.
L'àpat a l'espai de picnic a la vora de l'església de Montferrer va recompensar
els nostres esforços i enrobustir per la jornada.
En Marcel Juanchich nos conta una caminada al coll d'en Gros, a la tardor.
És a una mig horeta del mas del Bonabosc i una hora d’Arles de Tec.
L'alçaria : quatre cent vint i dos metres .
És pais d’alzines, ginestes, sureres, brucs i llipoters
Dins el geoportail i desprès Arles de Tec trobareu des del Bonabosc el recorregut.
Des del coll d’en Gros és pot fer una lectura del paisatge.
De primer, la carena que és devant nostre amb les estructures que baixavan la mina des de Batera.
De segon, un lloc amb alzines molts esquifides succeint a una vegatació més ufanosa de castanyers i suros .
Aquesta diferencia es culpa de la naturelesa del sòl.
Cap el nord hi ha granite i al sud són esquits.
Es pot veure la mateixa cosa quan qualsevol persona va cap a Cortsavi.
Primer girem a la drete avans Arles, la carretera dels cementiris. Anem fins el Molinot, què és un mas magnífic, però actualment tancat. Desprès 2 kilometres la carretera es perllonga per una pista. Prenem la pista de la dreta. Deixem el cotxe i podem pujar.
A la tardor arboços tenen flors i fruits. Fulles de tots colors il.luminen el paisatge.
Passem davant la font dels parats : va ser construïda pels obrers del 1936, quan no tenien feina .
Desprès, tot pujant, veiem a la dreta el Mas Soribes d'avall ; a dalt hi ha el mas Soribes de dalt.Tot el sol blanqueja :és granític.
Més lluny, sobre la cresta, descobrim dos torres : són vestigis de la mina de ferro de Batere;el mineral baixava de Batere fins al coll de Jacoti, i desprès fins a la estació d'Arles per un cable què transportava vagonetes. Hi havia dos cables , un de fix i un de móbil què pujava i baixava fins el poble.
Sant Pere de Riuferrer
Aparquem el cotxe a prop de la
piscina.d’Arles de Tec. Travessem el Riuferrer al pont de ferro.
Travessem el camping Larreur. Desprès pugem al carrer a
l’esquerra : es diu el carrer de la palanca; baixerem pel caminet a
dreta pel llarg del Riuferrer.
Seguim la riva dreta. Mirem la carena nord qu'és ben blanca a l'hivern. Admirem el Sant Pere, el puig de l’Estel, el collet d’en Pei i el canal del Boulet. Es veu la capella i poc després el cami.
Seguim la riva dreta. Mirem la carena nord qu'és ben blanca a l'hivern. Admirem el Sant Pere, el puig de l’Estel, el collet d’en Pei i el canal del Boulet. Es veu la capella i poc després el cami.
És
una sendera privada què baixa fins al riu. La capella la van privatitzar
al 1789.
Hi ha una prada amb pomeres. En el
fons, aquí és l'esglesia, tot ben restaurada.
A la foto podem admirar l'absis amb les
dents d’engrenatges de travertí morat i el campanar de
cadireta.Mirem també la carreuada amb granit d’aquí.
Al riu van erigir un barratge per a protegir
el lloc de les inundacions.
Deixem la D115 a la sortida dels
Banys direcció
Arles de Tec i pujem direcció
Montalba .amb la departemental D 53 .
Aparquem el cotxe a la vora
d’aquesta carreterra.
Pujem fins la creu on tenim un punt
de vista magnífic :
el Sant Salvador i les urpes cèlebres i tota la carena ; també
es veu Montalba l’Esglesia i de l'altre costat, la ciutat dels
Banys.
Admirem una escultura de castell en un arbre :
són els Angelets del Vallespir, amb les seves camises blaves. Llegim
una inscripció :
« Tot és camí, tot és
drecera
Si ens dem la mà ».
J Maragall
El camí de la capella és el de l’esquerra.
Al sud de la capella trobem una taula de lectura del paisatge.
La capella és romànica i s'està molt bé conservada.
A prop hi ha el mas Mascarat i can
Montagut.Quan hi ha aigua es pot veure una cascada, el Salt de
l’Aigua.
És
pot baixar de la capella per cal Mascarat sobre la D53. Seguint la pista tornem fins al cotxe.
EL CASTELL DE QUERCORB, castro Corbi
És el castell antic d'Arles en
època carolíngia. En queden nomès pedres de gneiss.
Agafem un cami a prop de l'esglesia
Santa Creu.
.JPG)
Admiren un pou de neu, a la vora de
la pista.
Pujem fins al coll. Després escalem
un poc al mig del bosc. Aquí hi ha pedres de gneiss al sòl, mentre
que no hi ha algun jaciment dins aquest lloc. Efectivament hi havia
una construció pel damunt.
Segons el Joan Badia-Homs, especialista de l'edat mitjana, aquesta
construcció és el castell antic d'Arles documentat del 820. El
Marcel Juanchich va descobrir aquest jaciment fent botanica.
Veiem una vista magnífica sobre
tota la ciutat d'Arles i també de l'altre costat. La foto mostra el nord.
LES POTRINGUES
Després
deMontbolo i can Quirc, agafem la pista fins al coll de La Reducta.
Notem una font a mà dreta, pujant cap al coll .
La
vista és magnífica, amb les carenes que envolten el sud del Canigó
totes cobertes de neu. Veiem la Gallinassa i els Tres vents. Ara ,
al principi de Desembre, els grèvols tenen fruits vermells; els
grattaculs tenen receptacles del mateix color.
Una
pista, la de l'esquerra, recorre la falda de la muntanya, sote el
cim de Formentera. Agafem aquesta pista. Hi ha una gran varietat
d'arbres , avets, pins, cedres, alzines i piceas. També hi ha molta
bardissa. Les Potringues son ruines amagades darrere la vegeració.
Tanmateix,
alguns roures antics assenyalen una habitació. Més, un pruner
es queda tot sol. No hi ha més carretera, escalem un poc per
arribar a la ruina. Veiem un grèvol immens dins la ruina.
.jpg)
Els
meus avantpassats vivien dins aquesta casa, al segle XIX.
Els Aiguamolls de l'Empordà a l'hivern (1)
:-:-:-:-:-:-:
Agafem l'autopista fins
a Figueres Nord. I després la direcció
de Roses, Castelló d'Empúriès i Sant Pere Pescador. A mà
esquerra hi ha algunes possibilitats d'arrivar al parc. Aparquem el
cotxe al parking del mas del Matà.
Als
aiguamolls totes les temporades tenen atractius diversos. A l'hivern
hi ha molts ocells i la llum s'està especial. No hi ha ningú i el
silenci nos envolta.
L'observatori
de les sitges és dedicat a la familia Senillosa que hi era
propietari; ell senill és una canya petitona que creix en llocs
humits. Un cartell nos explica l'història del lloc. Ara és administrat per la Generalitat de Catalunya.
El
doctor enginyer indutrial Manuel de Senillosa i Cros va dissenyar
els sitjes.Aquestes torres tenien la finalitat d'assecar i de
guardar l'arros que es feia a la finca del Matà. Actualment és
un observatori on podem pujar. Sobre les marxes han dibuixat les
petjades d'alguns animals que viuen aquí : el teixó, la daina,
ànecs i altres.
La
Muga i el Fluvià van donar l'aigua.Hi ha rius, recs, canals, estanys
i moltes terres al nivell del mar.
L'ànec
coll-vert es reconeix fàcilment; el logo d'aquest parc natural és el cap del més menut dels anecs.
Però hi ha també l'ànec cullerot
i el xarxet comú.
Aqui
és amb un corb marí .
L'observatori
Pallèja també és dedicat a una familia què posseïa aquí terres.
Després,
un altre cami segueix un canal.
Una
població d'hivern occupa el estanys.
Admirem moltes oques .
Veiem els gavies, el corbs marins amb les oques.
Veiem
també la polla d'aigua, el pit roig, el xarxet comú , el cabusset i la fotja.
L'esplugabou
viu amb el caball.
La
cigonya pareix.
La
cigonya és la reina del parc.
:-:-:-:-:-:-:-:
(1) Gràcies Marcel Juanchich que me va ajudar.
CAN SORRIBES
Abans Arles cal seguir el mateix
camí que
per « el coll d'en gros» o « després del
Molinot », a la dreta al cementari.
Veiem
can Ribes, el Bonabosc, el Molinot i continuem amb el cotxe sobre
aquesta pista quinze minutes fins el camí de can Sorribes d'avall.
Pugem
a peu sobre la pista; admirem l'evónim amb els seus fruits roses.
Travessem
el riu del Bonabosc.
Cal
agafar el cami que puja dins el bosc.
Encontrem
un marxivol :
Pujem molt de temps. Un cartell nos
indica que és la direcció
correcta.
L'heura
cobreix el freixe.
Continuem
i arribem a una ruina qu'és el mas « can Sorribes de dalt ».
Hi
ha una porta de pedres bonica . Aquestes pedres formen un arc que descarrega la llinda de fusta.
Veiem un bosc d'alzines sureres. Potser
amb el suro feien bucs d'abelles.
Baixem per un cami per molt de
temps, és prou difícil
, però
la muntanya és molt bella. .
Arrivem a can Sorribes d'avall.Ara
és desabitat i tancat i una part de la teulada és reventada.
Baixem fins el riu Bonabosc què
travessem i pugem fins al cotxe.
:-:-:-:-:-:-:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada