- La via domitia, per en Jordi Castellvi
. En Pere Talrich, poeta, la nostra exposició, a Rosa-Maria Oms i jo
dins el curs de la Josefina Carles
. El santuari de la Fajosa, per la Ingrid Duniach
- El tritó pirinenc, per la Maria Martin
- Albert Camus, per en Miquel Bernier
- El simbolisme dels arbres, per la Jeanine i l'Olivier Rodriguez
- L'església de les Cluses, per en Jean Guisset
- El reialme de Mallorca, per en Joan Villanove
- Les fortificacions alemanyes, per en Guillem Castellvi
LA
VIA DOMITIA, conferència d' en Georges CASTELLVI, dins el marc
de Reiners patrimoni cultural, el 7 de febrer del 2015
En
Georges Castellvi va, de primer, situar la via domitia politicament
i geograficament.
Del
punt de vista polític, és ben segur l'època de la dominació
romana ; al mateix temps de les seves conquestes, els romans van
construir eixos militars ; la via domitia és un eix miltar ;
els romans sols van conquerir la Mediterrània tot a l'entorn. La
regió « la Narbonnaise » va ser creada el 118 abans
Jesus Crist. El nom de via domitia, ve probablement d'un general
« Domitius Haenobarbus ».
El
recorregut d'aquesta via és conegut, fins i tot si falten partides ;
la via domitia anava del Mont Genebra, seguia la Durança, atenyia
Bocaira, Ambrussum,Narbona, Ruscino (Castell Rossilló),
el Coll de Panissars i Hispania. Algunes mapes mostren aqueix
recorregut ; la més antiga és la Taula de Peutinger, del qual
una còpia va ser trobada i conservada a Austria.
Taula de Peutinger
Cassons
van ser trobats tot el llarg de la via que va de Roma a Cadix, que
són
gravats amb els noms de llocs.
Cal
parlar també del tresor de Bompas : va ser trobat en 1910 per
un agricultor i comporta monedes gales i romanes datades d'aquella
època.
.jpg)
Ruscino
va ser un lloc important. Aquesta població va ser ibero-celta i
adoptà la llengua latina. Els Romans van edificar construccions
importants sobre un opidum en l'època de Caesar, i després
d'Augustí . Quan la ciutat d'Elna (Illiberis) es va desenvolupar,
Ruscino va declinar.
Tot
el llarg de la via domitia, trobem necròpolis ; Els romans
inceneraven o enterraven els seus morts fora dels pobles.
Després
d'Elna existen tres eixos : un via cap a Cotlliure, una altra
cap a Argelers i la Massana, i la via domitia.
La
via domitia primer passava pel coll del Pertus, però Pompée va
escollir el coll
de Panissars. Va
edificar-hi un monument a la seva glòria després de les seves
victòries a Hispania.
Malauradament,
els blocs de gres romans van ser reutilitzats i recoberts per altres
construccions, una església a l'edat mitjana i el fort de
Bellaguardia. Després de moltes recerques, el lloc va ser descobert
el 1981 per la Maria
Lluisa BLANGY ,
i les recerques van ser publicades pel Jordi Castellvi, i a Catalunya
sud per JM Nolla i I Roda.
Al
sud del coll de Panissars, la via Domitia esdevé la via Augusta.
No
gaire lluny trobem els forts de les Cluses que són romans també.
Van ser utilitzats pels visigots i pels àrabs.
La
frontera està simbolitzada per la borna numero 569. El 71 abans
Jesus Crist, el coll de Panissars va ser conegut amb el nom :
summum pyreneaum.
:-:-:-:- :
En Goya i la França
per en Miquel Bernier
el 11 d'octubre del 2014
Dissabte 11 d'octubre del 2014 a la Mediateca de CERET : Conferència d'en Miquel BERNIER titulada : « GOYA et la France »
En Miquel BERNIER ens descriu la vida i l'obra d'en Francisco de GOYA i LUCIENTES, pintor i gravador. Demà 12 d'octubre hi haurà la festa de ZARAGOSSA, a on el conferenciant va viure 10 anys durant i, a més, també serà demà la fi de l'exposició « el pintor i l'arena » al museu de CERET. Doncs el moment li sembla oportú de parlar d'en GOYA.
El personatge d'en GOYA revela una mena de desdoblament de la personalitat : té idees vingudes de França, del segle de la Il.lustració (siècle des lumières), estima el poble i la llibertat, però té un paper de pintor a la cort reial. Tota la seva vida, la seva pintura reflectirà aquesta dualitat.
.jpg)
GOYA neix l'any 1746 a FUENDETODOSs, a prop de ZARAGOSSA. El seu pare és daurador ; li dóna una bona educació ; a ZARAGOSSA es coneix amb el que esdevindrà el seu millor amic, en ZAPATER. Li envia moltes cartes que ens aprenen quin home era.
Aprèn el dibuix amb en José LUZÀN i descobra el gravat. Esdevé deixeble d'en Francisco BAIEU, amb la germana del qual es casarà ( Josefa).
El seu aprenentatge és dificultós i està suspès dues vegades al concurs de l'acadèmia reial de les arts. El 1770, sojorna a Itàlia i descobra la pintura dels mestres italians, així com els frescs bàrrocs.
Comença a allunyar-se dels colors tradicionals i dels personatges religiosos.
BAIEU l'introdueix a la cort reial de CARLES III. Allà viurà amb molt i molt comandes.
Pinta l'interior de la basilica del PILAR a ZARAGOSSA i del monestir de La Cartoixa de l'Aula Dei ; són unes grans pintures murals.
De 1775 a 1792, tindrà moltes comandes de tapisseries per la cort reial. Per tal de respectar el gust de l'època, GOYA s'inspira del rococó d'en Giambattista TIETOLO i del neo-classicisma d'en Rafael MENGS.
També està influençat per REMBRANDT i per VELÀSQUEZ. Però els seus personatges són populars. Alguns van vestits a la francesa.
L'afició d'en GOYA per la tauromàquia apareix sovint dins la seva obra.
Abans de 1792, ja mira malament la violència de la societat.
El 1792, agafa una malaltia de l'orella ; pateix molt i això influença la seva pintura.
S'interessa a l'humà des de l'interior ; anuncia el segle XIX i FREUD.
El 1797, es coneix amb la duquesa d'ALBA. Aquesta unió s'acabarà malament i GOYA es tornarà desconfiat ; a vegades, la dona és meravellosa, com « la maja desnuda », a vegades és una bruixa.
GOYA barreja homes i animals.
GOYA s'interessa a la política, denuncia les guerres i les opressions. « Dos de mayo » i « tres de mayo » són quadres molt cèlebres.
GOYA sembla descoratjat per l'ànima humana i ensenya l'horror que vingui d'una banda o de l'altra.
Va conèixer CARLES III, CARLES IV, i ara FERRAN VII, empresonat pels francesos.
Va conèixer CARLES III, CARLES IV, i ara FERRAN VII, empresonat pels francesos.
S'interessa a l'interior de l'humà. Pensa cada vegada més a la mort i fa una pintura « negra .
GOYA fuig a BORDEAUX, a on viu la última part de la seva vida.
Alguns entre els seus quadres resumeixen tot el que va apprendre i anuncien l'impressionisme, com « la laitière ».
(La cara d'en GOYA apareix a costat de la dona.)
En Pere Talrich, poeta
Pere TALRICH
1810 -1888
Maria
Vos contarem la vida i l'obra d'en Pere Talrich ; la Rose-Maria , que té un accent tan meravellós de Serrallonga, vos llegirà alguns poemes d'en Pere Talrich.
Perqué me vaig interessar en aquest poeta : quan feia genealogia, tenia belleu trenta anys, vaig descobrir que aquest cognom era un cognom dels meus avants passats de Serrallonga ; vaig cercar informacions sobre el poeta i vaig trobar que teniem els mateixos avantspassats ; La tieta i padrina del poeta, Maria Rosa Talrich, era l'avia de l'avi del meu avi .
Més,ens sembla que Pere Talrich és en particular interessant perquè ès un antic poeta del segle dinou al moment de la renaixença de la llengua catalana .En aquesta epoca, la llengua catalana escrita és moribunda i en Pere Talrich participa a la seva primera renaixença. La Rose-Maria vos llegirà després extractes i un poema d'en Joan Sebastià Pons que es diu :A Pere Talrich , patriarca.Ella vos explicarà les particularitats d'aquesta llengua catalana.
foto de la Josefina Carles
Les fonts de les meus recerques non son pas nombróses: hi ha l'assaig d'en Pau Brinquant, qu'és el seu nét , fill de Luisa, la seva filla ; aquest llibre, publicat en la « Imprimeria catalana » es troba a la mediateca de Perpinyà. Hi ha també el memorial de mestre d'en Jordi DUNIAC que trobem als arxius departementals ; aquí, a l'escola de català, en tenim la publicació dins « els clàssics rossillonesos » Editorial « l'olivier» . En Jordi Duniac el coneixem tots sobre el nom « Jordi », el dibuixant de« Rellamp » .
Sobre en Talrich hi ha també differents articles dins diaris de la seva època, d'en Mossen Capelle, de Joan Amade i encara de Pere Verdaguer ; tots utilitzen les mateixes fonts.
Rosa-Maria
Penso que la vida explica l'obra. Per explicar el començament de la seva vida, podem llegir aquest extracte de l'obre d'en Talrich :« recorts del rosselló :
« aquí só nat : ay ! Sense pare :
tinguí per bres son llit de mort
a dos anys no tenia mare
sabeu una més trista sort ! »
Maria
Efectivament neix el 1810 a Serrallonga i el seu pare, Pere Talrich mor el 1809 ; és doncs un nin pòstum . Pere Talrich pare és metge i va a Ceret per ajudar els altres metges. És victima del tifus i mor a Ceret a la casa del senyor Companyo. La seva mare, Teresa, Duran mor el 1813.
A tres anys el nostre poeta no té més pare, ni mare ; té un germà Francesc i una germana Maria Angelica. Pere Talrich és criat per el seu avi Francesc Talrich fins l'any 1815, any de la mort del avi. Li queda la seva avia Teresa, el seu oncle Josep, metge i batlle de Serralonga, la seva tiete Maria-Rosa, la meva avantpassat, i la tiete Magarida. Però Maria Rosa i Margarida es casen i deixen Serrallonga.
Dins la familia Talrich hi ha petits notables del lloc qui animen la vida cultural i social. Francesc , l'avi, és xirurgia i recorre la campanya amb cavall. Cura les dents, i també practica operacions , mateix del cervell. Dirigeix teatre de nins i música col .lectiva. Aquesta vida probabement impregna el poeta ; escoltem un altre extracte de « recorts del Rosselló :
Rose-Maria
« Lo lledoner del meu vilatge
(quant jo vaig naixe, era, ell, molt vell)
Ha conservat tot son brancatge ?
Hi fa, cada any, son niu l'aucell ?
Desprès la mort del seu avi a l'any 1815 , pensem qu'en Pere es queda a Serrallonga fins l'edat del col .legi a Perpinyà i desprès, i fins l'any 1830 ve sovint a Serralonga; té records d'aquesta època :
« Qu'eran galans, tos joves montanyols,
vius com lluerts, robustos com alzinas,
ballant gayment a so de floviols,
damunt llur cap fent saltar las fadrinas,
o sola a sol,-per ell levíssim pès,-
o per aplechs qu'en l'ayre's davan bès,
hermosos rams de rosas espellidas
en llur matí cullidas ! »
Maria
Probablement tots dols de la seva infància alimenten la seva sensibilitat i el seu lirisme. Al col.legi fa-se veure , evadint-se del col.legi i participant amb amics en una expedició per auxiliar grecs. És atrapat avans el seu objectiu.
Trobem dins la seva obra aquesta generositat i el seu amor de les nobles causes.
Després del col.legi es allista per defendre la llibertat i la Reina al Portugal i torna oficial . Aquest episodi li dona la idea escriure « Vasconcellos » més tard.
No coneixem pas la seva vida després, viu probablement a Serrallonga, a Perpinyà fins 1830.
Del 1831 viu a Paris amb el seu germà Francesc Troba treball dins una societat d'edició i desprès al diari « le siècle ». Coneix molts autors. El seu gust per la lliteratura i la seva cordialitat catalana li donen molts amics fidels.
A Paris , Pere té dos families : la dels escriptors, la dels catalans exiliats.
Quan és periodista al diari « Le siècle , coneix Jacint Verdaguer, Frederic Mistral, Justí Pepratx i d'altres.
Rosa-Maria
Podem parlar ara de la seva obra.
Es clar que tota la seva vida canta el seu pais : li falten les muntanyes del Vallespir, el blau del cel, el Tech, el Capcir i la Cerdanya, la natura, els ocells, el vent i tot. La nostalgia és sempre presenta.
Escriu primer la peça del teatre Vasconcellos ; és escrita en francès i és publicada després la seva mort per el seu nét Pau Brinquant. L'idea d'aquesta peça ve de la seva evasió del col.legi.
Vasconcellos es basa en un episodi de la historia del Portugal que va ser reunit a la corona de Castella.
En Pere Verdaguer escriu dins « l'indépendant des PO » :
« Vasconcellos és tanmateix una obra que ens pot permetre de conéixer millor les idees de l'autor sobre el problema català i més generalment sobre les nacions dominades per altres estats. »
Escriu encara més :
« La peça forma part de l'anomenat drama romàntic creat per Victor Hugo, i té el seus defectes, peró és molt interessant perquè Talrich i sap exposar la problemàtica de la formació de grans conjunts politics , que no poden fer-se a partir de l'ofegament de les nacions més petites i més febles. »
En Talrich és més aviat monàrquic, però defensor de les llibertats.
Després trobem dins la seva obra peces que poden ser acompanyades amb música :
- El Canigó : una poesia posada amb música pel senior Taudu.
-
L'albada catalana, posada també amb música pel senior Taudu.
-
La cantata « al Rosselló » que trobem dins els versos de l'obra « Recorts », era interpretada pel senior Baille i no fos publicada.
-
La Ronda rossillonesa, posada amb música per Leonia Bonet.
El 1860 dins el diari « Le siècle » escriu un fulletó : « recorts dels pireneos » qui le fa devenir cèlebre.
L'obra la més coneguda és « Recorts del Rosselló » ; és publicada el 1887 , il.lustrada pel mestre Lluis Le Nain i el senior Teyssonniere. És dedicada al poeta Jacint Verdaguer .
L'albada catalana, posada també amb música pel senior Taudu.
La cantata « al Rosselló » que trobem dins els versos de l'obra « Recorts », era interpretada pel senior Baille i no fos publicada.
La Ronda rossillonesa, posada amb música per Leonia Bonet.
RECORTS DEL ROSSELLO
O Tec que són vistoses i fresques,tes riberes !
La vall teva és d'aquelles que no temen l'olvit :
ella dóna a la França les primeres cireres
i la neu hivernenca de l'ametller florit ;
és ella gàbia oberta d'a on mai l'aucell vola,
i, bé que en guapes rimes ho diga un trobador,
n'és pas al Canigó, mes dintre ta vall sola
que en tot temps hi ha flors.
…...................
Vallespir,
dolç sospir !
Quina alegria !
Mon cor somia
Que un dia hauré per darrer llit
quatre lloses del teu granit .
Si em nega Déu eixa esperança,
si sota un altre cel de frança
mon jorm suprem ha de venir,
de mi conserva est sovenir :
no moriré pas de vellesa ;
ai no ! Moriré de tristesa,
Vallespir,
dolç sospir !
Els felibritges fan gran cas d'aquesta obra.Aplaudeixen l'elegància dels versos.Conquista igualment els catalans amb la seva emoció sincera i sa dolça malenconia.
En Joan Amada, dins « Introducció a l'antologia catalana » (publicada el 1908 a la biblioteca catalana) presenta els « recorts » ; és diu tocat al cor i pensa que la nostàlgia hi va trobar el més emocionant dins la poesia catalana. Saluda la selecció de termes arcaics qui donen ala llengua catalana un aspect més pur qu'el patuès qu'hom parla sovint.
Jordí Duniac nota les característiques d'aquesta llengua :
Pere Talrich és rossellonés, i dins la seva obra, va saber conservar la seva llengua tot servint-se del català clàssic ; les dues formes apareixen, provant la dificultat d'abdicar totalment la seva originalitat ; un estudi de Pau Berga a la revista « Tramontana » descriu les caracteristiques de la llengua de Talrich :
-
usa en general la forma antiga « lo, los » i no el, els (article)
-
gairebé sempre escriu mon, ma en lloc de : lo meu, los meus (adjectiu possessiu)
-
sovint posa lo per ho ; però en d'altres versos usa el pronom regular « ho »
-
el relatiu « qui » s'aplica a una cosa
-
en general en Talrich coneix la sintaxi del pronom enclític després del infinitiu o del gerundi però per reminiscència del francès, moltes vegades no l'aplica .
-
Per a els verbs utilitza formes ben catalanes però també formes arcaïques o forma rossellonesa . Pel pretèrit : se serveix tan del simple que del compost. I reminiscència del francés : el verb ser amb el verb reflexiu. Però al contrari del francés, el participi passat és invariable.
-
També es troben alguns girs francesos, mots francesos, mots castellans, mots rossellonesos.
Malgrat aquestes indecisions, Berga i Pons admiraven tots dos Pere Talrich, el primer per haber renunciat al seu dialecte, el segon per defensar el rossellonès.
Per acabar amb la seva familia literaria, llegim un poeme d'en Joan Sebastià Pons,
« a Pere Talric patriarca ».
Perquè has aimat el paisatge
del Roselló nadiu en ton París bromós,
més enllà de la tomba, t'oferesc, piadós,
d'un llibre de cants l'homenatge.
Amb una flor de melodia
perfumares la soca del català mig mort,
fent regalar la saba més fonda del teu cor,
quan la vellesa t'entristia.
Aixis en la vessant rogenca,
a desgrat de l'hivern, s'enflora l'ametller,
a penes deixa el sol un brill més rialler
sobre la neu canigonenca.
Vas recordar la cara amiga
del senzill bosquerol, les nines amb el poal
a la font de la plaça i la quietud igual
del poble i la vall on s'abriga
I vas fer el somni de dormir
en el país que ens dóna els penjols de cirera,
en el granit pairal, a la vista de l'era,
i sota el cel de Vallespir.
Joan Sebastià PONS
Maria
Parlem de la seva vida catalana a Paris. Es queda 27 anys sense tornar a Serrallonga. Però troba sovint catalans i els rebé a la seva taula per parlar del país. Aviat anima la vida dels catalans de Paris ; funda la societat « lo pardal ».
Troba la consagració el 1883. El seu poema « El Rosselló » és llegit durant les festes de Banyuls. El 1886 en Pere Talrich rebé « l'estudiantina catalana » per les festes del sol. Presideix un banquet de 150 comensals on participen el senyor Floquet, president de la cambra dels diputats dels P.O. i el senyor Brousse. Conseller general.
Dès del 1858 torna cada any a Serrallonga .
Queden misteris en la seva vida :
-primer no coneixem pas la seva familia ; la seva dona no és mencionada dins les fonts que utilitzem. Sabem que té un filla Luisa i un net Pau Brinquant .
-
després, hi ha preguntes sobre la seva riquesa. En Pau Brinquant pensa que la seva familia de Serrallonga li fan perdre el seu heretge. No m'estic d'acord amb aquesta opinió. En Pere Talrich és molt ric, més molt ric que pot ser un periodista. Ofereix regals extraordinaris al poble de Serrallonga : el lavatori i sobretot el baptisteri de l'església.
En Pau Brinquant,en el seu llibre, lamenta qu'en Talrich deixi Serrallonga i s'en vagi sol viure a Paris i cercar treball. Belleu hi ha desacord amb els seus oncles, és possible. Però penso que vagi a Paris per viure a costat del seu germà més gran Francesc i , com ell, fer de periodista . Però és segur qu'el país català, el sol i la natura li falten molt.
En Pere Talrich va a l'enterrament del seu germà Francesc el 1888 i agafa fred ; mor alguns dies més tard.
Hi ha un carrer Pere Talrich a Perpinyà i un bust al museu.
A Serrallonga no hi ha més algun Talrich ; hi ha una descendència Aspar-Poch , i una altra Plana que venen de la Maria Angelica, germana del poeta. Vaig trobar alguns Talrich a Paris i a Marseille : venen probablement d'en Francesc, el germà d'en Pere.
Peró penso qu'aquest cugnom visigòtic hagi desaparegut del departament.
Cal anar a Serrallonga i visitar l'església santa Maria , amb la portada magnífica i el baptisteri ; cal veure el conjurador, el lledoner que existeix sempre ; cal baixar fins al llavatori i al museu del senyor Magna d'un acolliment tan agradable.
Cal parar-se a la casa Talrich i imaginar en Francesc marxant-se amb caball.
Moltes gràcies.
usa en general la forma antiga « lo, los » i no el, els (article)
gairebé sempre escriu mon, ma en lloc de : lo meu, los meus (adjectiu possessiu)
sovint posa lo per ho ; però en d'altres versos usa el pronom regular « ho »
el relatiu « qui » s'aplica a una cosa
en general en Talrich coneix la sintaxi del pronom enclític després del infinitiu o del gerundi però per reminiscència del francès, moltes vegades no l'aplica .
Per a els verbs utilitza formes ben catalanes però també formes arcaïques o forma rossellonesa . Pel pretèrit : se serveix tan del simple que del compost. I reminiscència del francés : el verb ser amb el verb reflexiu. Però al contrari del francés, el participi passat és invariable.
També es troben alguns girs francesos, mots francesos, mots castellans, mots rossellonesos.
Perquè has aimat el paisatge
del Roselló nadiu en ton París bromós,
més enllà de la tomba, t'oferesc, piadós,
d'un llibre de cants l'homenatge.
Amb una flor de melodia
perfumares la soca del català mig mort,
fent regalar la saba més fonda del teu cor,
quan la vellesa t'entristia.
Aixis en la vessant rogenca,
a desgrat de l'hivern, s'enflora l'ametller,
a penes deixa el sol un brill més rialler
sobre la neu canigonenca.
Vas recordar la cara amiga
del senzill bosquerol, les nines amb el poal
a la font de la plaça i la quietud igual
del poble i la vall on s'abriga
I vas fer el somni de dormir
en el país que ens dóna els penjols de cirera,
en el granit pairal, a la vista de l'era,
i sota el cel de Vallespir.
Joan Sebastià PONS
després, hi ha preguntes sobre la seva riquesa. En Pau Brinquant pensa que la seva familia de Serrallonga li fan perdre el seu heretge. No m'estic d'acord amb aquesta opinió. En Pere Talrich és molt ric, més molt ric que pot ser un periodista. Ofereix regals extraordinaris al poble de Serrallonga : el lavatori i sobretot el baptisteri de l'església.
:-:-:-:-:-:-:-:-:-:
Dissabte, el 26 d'avril, del 2014
dins el marc de Reiners patrimoni cultural
Ingrid Duniach ens va presentar l'estat de les seves recerques a l'Albera ; té un doctorat d'història i d'arqueologia de la universitat de Perpinyà, ,pertany al Grup de prehistòria del Vallespir i del Aspres. Té alguns col.laboradors i finançaments per aquest treball.
El sita de la Fajosa va ser descobert el 2011 per dos buscadors clandestins amb un detector de metall. La Fajosa és situada a l'altura de 9oo metres, dins la reserva de la Maçana ; allà veiem d'un costat el Rossilló i de l'altre costat l'Empordà. L'accès és difícil i necessita 3 hores, en cotxe i a peu.
Aquest emplaçament concerna l'època de la protohistòria, antiga i greco-romana.
No hi ha vestigis d'hàbitat en aquest lloc . Primer una font va atreure els homes. Penyes delimiten una conca de retenció. Sembla que vasos sagrats hagin estat dipositats tot a l'entorn d'aquesta conca. Ceràmiques greques i romanes van ser trobades aquí.
Très clots també van ser descoberts. Gerros eren a dintre, sovint esbocinats. A vegades, els gerros eren cremats ; també hi havia material vegetal bullit.Tot això sembla un ritual estrany. El material està fixat amb pedres i no es pot moure.
Les descobertes de mineral de ferro demostren també que la població local sabia treballar el ferro d'ençà de 5 secles abans JC. Tanmateix, els gerros no eren fabricats allà mateix : vénen de Roses.
Aquest lloc va ser freqüentat 5 secles després JC.
La conferencient va prendre exemples d'altres llocs tals com la font de les pedres a Chamalieres, la ressurgència del Vaucluse, les termes dels Banys. El culte de la deu, l'han trobat unicament a Grècia, per exemple a l'Agora d'Atenes.
A conclusió, aquesta descoberta és exceptional per a l'estudi dels ritus i del comportament dels homes de la protohistòria , i les recerque continuen.
El tritó pirinenc
Maria Martín i el tritó pirinenc
Ahir, 4 de novembre 2013, dins el marc de l’UTL, vaig escoltar una xerrada d’aquesta dona de la reserva natural de Noedes sobre la busca i captura nocturna d’aquest amfibi dels rierols pirinencs.
És de parla catalana, ve d’Andorra i li vaig demanar si podia fer alguna cosa per l’escola de catala de Ceret. I em va contestar que si.
Ens va definir els dos grups d’amfibis i la posició del tritó pirinenc i dels altres, el del Montseny, el de Còrsega i el de Sardenya.
Ens va parlar del tritó de l’Aude atès que allà hi molts rierols subterranis dins el calcari.
Per acabar va expressar els perills que són els del tritó, es a dir una malaltia per un fong i la presència de la truita fario que les associacions de pesca posen dins les recs.
El senyor Jordane ens va explicar la raó d’aquesta proximitat dels quatre tritons.
Bibliografia: Atlas dels amfibis i reptils de Catalunya i Andorra de GA. LLorente, Editorial Brau .
Marcel Juanchich, 4 /11/2013
:-:-:-:-:-:-:-:
Maria Martín i el tritó pirinenc
Ahir, 4 de novembre 2013, dins el marc de l’UTL, vaig escoltar una xerrada d’aquesta dona de la reserva natural de Noedes sobre la busca i captura nocturna d’aquest amfibi dels rierols pirinencs.
És de parla catalana, ve d’Andorra i li vaig demanar si podia fer alguna cosa per l’escola de catala de Ceret. I em va contestar que si.
Ens va definir els dos grups d’amfibis i la posició del tritó pirinenc i dels altres, el del Montseny, el de Còrsega i el de Sardenya.
Ens va parlar del tritó de l’Aude atès que allà hi molts rierols subterranis dins el calcari.
Per acabar va expressar els perills que són els del tritó, es a dir una malaltia per un fong i la presència de la truita fario que les associacions de pesca posen dins les recs.
El senyor Jordane ens va explicar la raó d’aquesta proximitat dels quatre tritons.
Bibliografia: Atlas dels amfibis i reptils de Catalunya i Andorra de GA. LLorente, Editorial Brau .
Marcel Juanchich, 4 /11/2013
:-:-:-:-:-:-:-:
Albert Camus
Resum de la conferència d'en Miquel Bernier (dijous 7/11/2013 a l'escola de català de Ceret) (1)
L'Albert Camus va nèixer el 7 de novembre de 1913 a Mondovi, a prop de Bône (Algèria), i es va morir prematurament el 1960 dins un accident de cotxe.
Camus té una personalitat atraient en quant a la seva orígen, en quant a la seva història i en quant a la seva obra.
És pròxim dels catalans per la seva ascendència : la familia materna era de Mahó (illa de Menorca).
És pròxim del poble, perquè va conéixer la pobresa dins la seva infància. Romandrà un home senzill. Donarà la seva opinió sobre les qüestions del seu temps i serà un home compromís
Éstà influençat per la Mediterrània, la qual presencia tota la seva obra.Malgrat el seu medi social molt modest, obtindrà el premi Nobel a l'edat de 44 anys.Fem el paral.lel amb en Claude Simon, nascut com ell el 1913 dins un territori francès d'ultramar (Madagascar), que també obtingué el premi Nobel de literatura, i que, a més, tenia una família materna catalana (de Perpinyà).
Resum de la conferència d'en Miquel Bernier (dijous 7/11/2013 a l'escola de català de Ceret) (1)
L'Albert Camus va nèixer el 7 de novembre de 1913 a Mondovi, a prop de Bône (Algèria), i es va morir prematurament el 1960 dins un accident de cotxe.
Camus té una personalitat atraient en quant a la seva orígen, en quant a la seva història i en quant a la seva obra.
És pròxim dels catalans per la seva ascendència : la familia materna era de Mahó (illa de Menorca).
És pròxim del poble, perquè va conéixer la pobresa dins la seva infància. Romandrà un home senzill. Donarà la seva opinió sobre les qüestions del seu temps i serà un home compromís
Éstà influençat per la Mediterrània, la qual presencia tota la seva obra.Malgrat el seu medi social molt modest, obtindrà el premi Nobel a l'edat de 44 anys.Fem el paral.lel amb en Claude Simon, nascut com ell el 1913 dins un territori francès d'ultramar (Madagascar), que també obtingué el premi Nobel de literatura, i que, a més, tenia una família materna catalana (de Perpinyà).
Éstà influençat per la Mediterrània, la qual presencia tota la seva obra.Malgrat el seu medi social molt modest, obtindrà el premi Nobel a l'edat de 44 anys.Fem el paral.lel amb en Claude Simon, nascut com ell el 1913 dins un territori francès d'ultramar (Madagascar), que també obtingué el premi Nobel de literatura, i que, a més, tenia una família materna catalana (de Perpinyà).
Dins l'obra d'en Camus l'ombra i la llum sempre van lligats (« la mort feliç », « el revés i l'endret », « entre sí i no ».)
. En Camus va perdre el seu pare a la guerra del 1914-1918 . Aquest fet inflença la seva vida i la seva obra. « El primer home » és gairebé una autobiografia, l'escriu el 1954 i mai no l'acabarà.
Parla sovint del seu mestre, qui substitueix el seu pare i el porta als estudis.
La seva lluita contra el totalitarisme és molt coneguda. Particularment, fa seu el drama espanyol i té la dictatura franquista en horror (« Revolta a Astúries »).
La seva filosofía fa referència a la mitologia (« Metafísica cristina i neoplatonisme », « El mite de Sisyphe », « Caligula », « El Minotaura o la porta d'Oran », « Promethee a l'infern »).
Els seus llibres més coneguts són : « L'estranger » , « La pesta » i « La caiguda ».
També deixa obres pòstums.
Podem considerar que dins la personalitat d'en CAMUS, així com dins la seva obra, hi ha quatre esferes d'influència:
- una primera esfera és la catalanitat (família materna) ;
- una segona esfera més important, és la hispanitat (considerava que Espanya era la seva segona pàtria);
- una tercera esfera, encara més important, és la mar mediterrània ;
- i, per sobre de tot, la mare ( « entre la justice et ma mère, je choisis ma mère »)
Encara avui dia, la seva obra està considerada com importantantíssima, a tot arreu de Europa i més enllà.
(1) En Marcel Pons me va ajudar, redactant aquest resum.
:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:
El simbolisme dels arbres
Conferència del dissabte 16 de novembre del 2013
per Jeanine i Oliver RODRIGUEZ, a Reiners
dins el marc de l'associació ” Reynes, patrimoine culturel”.
La Jeanine Rodriguez nos va parlar de tot aixó que va descobrir dins les seves lectures sobre el simbolisme dels arbres.
El diaporama magnífic de l’ Oliver Rodriguez nos va encantar.
L'arbre és una obra i l'arbre representa les arrels nostres.
L'arbre respira, sua i menja. Representa la longevitat i la renaixença.
Alguns arbres simbolisen la fertilitat, o la fecunditat: l'avellaner ,el pi, el freixe. A Normandia els pagesos pensaven que l'avellaner ajudava les vaques a tenir llet.
Altres senyalitzen la majestat, la virilitat o la glória i l'èxit: el roure i el llorer. Sant Lluis era jutge sote un roure.
Els caps del vencedors portaven la corona de llorer.
El roure és l'arbre dels deus. Coneixem l'esglesia “Notra senyora del roure”.
Sovint trovem arbres a llocs sagrats: el lladoner, el xiprès. El lladoner de l'esglesia de Serrallonga és molt conegut. Veiem lladoners tot al cami de San Jaume. A Sureda amb la fusta fan fuets.
El xiprès el trovem dins els cementiris. És un simbol d'immortalitat. La resina de xiprès fa el cos lleuger.
La figuera representa la sciencia religiosa, el coneixament superior.
Una figuera nuda, sense fulle, és molt bonica.
L'olivera és l'arbre de la saviesa, de la pau, gairebé de l'imortalitat. El 21 de juliol del 1969, Armstrong plantava un ram d’olivera a la lluna. Quan no s'està empeltat és diu ullastre.
El castanyer, quan és vell, mostra magnífics troncs nuosos. És d'origen libanès. Castanyoles són de castanyer.
La palmera és l'arbre de la burgesia. No té res de religiós, és un senyal de distinció.
La noguera comunica supersticions. Tanmateix, nos regala d'una fusta excepcional.
No oblidem el ginjoler que vé de Tunisia. En trobem uns a Palalda, n’hi ha molt a l'Herault; dins la mateixa familia, amb espines, hi ha el paliür que hauria constituït la corona de Jesus Crist.
La Jeanine Rodriguez acaba la conferència amb el magraner; n'hi ha molts en Espanya, però aquí també; beuem el suc dels grans del magraner per la salud.
“Lluitar pels arbres és lluitar per la vida”.
L'església de Les Cluses, i els Trabucaires, per Jean Guisset (1) (2)
Dins el marc de « Reiners patrimoni cultural » el senyor Jean Guisset nos va convidar al poble de Les Cluses.
De primer visitem , a la Clusa de dalt, l'església Sant Nazari . És l'església parroquial del castell, el castrum de Clusa. És un edifici preromànic de très naus. Els arcs, entre la nau principal i les altres naus , són arcs de ferradura. Té tres àbsides semicirculars. Però no es veuen de l’exterior que és una paret plana.
Té pintures al fresc que semblen les de Sant Marti de Fonollar.
.jpg)
La portalada és de marbre blanc de Ceret.
L'estàtua de Sant Nazari, més recenta, representa el sant a qui han dedicat l'església.
Sobre un paret de l'església veiem una inscipció funerari dedicada a Ponç de Capmany.
Desprès anem a visitar l'exposició sobre els trabucaires a la Clusa de baix.
Admirem vestigis romans al llarg de la carretera .
El senyor Jean Guisset nos explica el context històric. Després de les guerres carlistes, els guerrers vinçuts van trobar refugi a França tot a llarg de la frontera. No troben pas feina i esdevenen lladres. S'amaguen dins de coves o masos. A la nostra regió s'estan molt actius.
Seran delatats, aturats i sentenciats. Dos seran guillotinats a Ceret i dos a Perpinya. Cartells molt bonics mostren l'història dels trabucaires.
Dins l'obra d'en Camus l'ombra i la llum sempre van lligats (« la mort feliç », « el revés i l'endret », « entre sí i no ».)
. En Camus va perdre el seu pare a la guerra del 1914-1918 . Aquest fet inflença la seva vida i la seva obra. « El primer home » és gairebé una autobiografia, l'escriu el 1954 i mai no l'acabarà.
Parla sovint del seu mestre, qui substitueix el seu pare i el porta als estudis.
La seva lluita contra el totalitarisme és molt coneguda. Particularment, fa seu el drama espanyol i té la dictatura franquista en horror (« Revolta a Astúries »).
La seva filosofía fa referència a la mitologia (« Metafísica cristina i neoplatonisme », « El mite de Sisyphe », « Caligula », « El Minotaura o la porta d'Oran », « Promethee a l'infern »).
Els seus llibres més coneguts són : « L'estranger » , « La pesta » i « La caiguda ».
També deixa obres pòstums.
Podem considerar que dins la personalitat d'en CAMUS, així com dins la seva obra, hi ha quatre esferes d'influència:
- una primera esfera és la catalanitat (família materna) ;
- una segona esfera més important, és la hispanitat (considerava que Espanya era la seva segona pàtria);
- una tercera esfera, encara més important, és la mar mediterrània ;
- i, per sobre de tot, la mare ( « entre la justice et ma mère, je choisis ma mère »)
Encara avui dia, la seva obra està considerada com importantantíssima, a tot arreu de Europa i més enllà.
(1) En Marcel Pons me va ajudar, redactant aquest resum.
:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:
El simbolisme dels arbres
Conferència del dissabte 16 de novembre del 2013
per Jeanine i Oliver RODRIGUEZ, a Reiners
dins el marc de l'associació ” Reynes, patrimoine culturel”.
La Jeanine Rodriguez nos va parlar de tot aixó que va descobrir dins les seves lectures sobre el simbolisme dels arbres.
El diaporama magnífic de l’ Oliver Rodriguez nos va encantar.
L'arbre és una obra i l'arbre representa les arrels nostres.
L'arbre respira, sua i menja. Representa la longevitat i la renaixença.
Alguns arbres simbolisen la fertilitat, o la fecunditat: l'avellaner ,el pi, el freixe. A Normandia els pagesos pensaven que l'avellaner ajudava les vaques a tenir llet.
Altres senyalitzen la majestat, la virilitat o la glória i l'èxit: el roure i el llorer. Sant Lluis era jutge sote un roure.
Els caps del vencedors portaven la corona de llorer.
El roure és l'arbre dels deus. Coneixem l'esglesia “Notra senyora del roure”.
Sovint trovem arbres a llocs sagrats: el lladoner, el xiprès. El lladoner de l'esglesia de Serrallonga és molt conegut. Veiem lladoners tot al cami de San Jaume. A Sureda amb la fusta fan fuets.
El xiprès el trovem dins els cementiris. És un simbol d'immortalitat. La resina de xiprès fa el cos lleuger.
La figuera representa la sciencia religiosa, el coneixament superior.
Una figuera nuda, sense fulle, és molt bonica.
L'olivera és l'arbre de la saviesa, de la pau, gairebé de l'imortalitat. El 21 de juliol del 1969, Armstrong plantava un ram d’olivera a la lluna. Quan no s'està empeltat és diu ullastre.
El castanyer, quan és vell, mostra magnífics troncs nuosos. És d'origen libanès. Castanyoles són de castanyer.
La palmera és l'arbre de la burgesia. No té res de religiós, és un senyal de distinció.
La noguera comunica supersticions. Tanmateix, nos regala d'una fusta excepcional.
No oblidem el ginjoler que vé de Tunisia. En trobem uns a Palalda, n’hi ha molt a l'Herault; dins la mateixa familia, amb espines, hi ha el paliür que hauria constituït la corona de Jesus Crist.
La Jeanine Rodriguez acaba la conferència amb el magraner; n'hi ha molts en Espanya, però aquí també; beuem el suc dels grans del magraner per la salud.
“Lluitar pels arbres és lluitar per la vida”.
L'església de Les Cluses, i els Trabucaires, per Jean Guisset (1) (2)
L'església de Les Cluses, i els Trabucaires, per Jean Guisset (1) (2)
Dins el marc de « Reiners patrimoni cultural » el senyor Jean Guisset nos va convidar al poble de Les Cluses.
De primer visitem , a la Clusa de dalt, l'església Sant Nazari . És l'església parroquial del castell, el castrum de Clusa. És un edifici preromànic de très naus. Els arcs, entre la nau principal i les altres naus , són arcs de ferradura. Té tres àbsides semicirculars. Però no es veuen de l’exterior que és una paret plana.
Té pintures al fresc que semblen les de Sant Marti de Fonollar.
La portalada és de marbre blanc de Ceret.
L'estàtua de Sant Nazari, més recenta, representa el sant a qui han dedicat l'església.
Sobre un paret de l'església veiem una inscipció funerari dedicada a Ponç de Capmany.
Desprès anem a visitar l'exposició sobre els trabucaires a la Clusa de baix.
Admirem vestigis romans al llarg de la carretera .
El senyor Jean Guisset nos explica el context històric. Després de les guerres carlistes, els guerrers vinçuts van trobar refugi a França tot a llarg de la frontera. No troben pas feina i esdevenen lladres. S'amaguen dins de coves o masos. A la nostra regió s'estan molt actius.
Seran delatats, aturats i sentenciats. Dos seran guillotinats a Ceret i dos a Perpinya. Cartells molt bonics mostren l'història dels trabucaires.
Els designaven com a « trabucaires » perquè llur arma era el trabuc.
1) Gràcies Marcel Juanchich que m'ha ajudat per aquest text.
2) Gràcies senyors Escudero i Sola que van organitzar aquest recorregut, i el senyor Guisset que nos va tot explicar.
:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:- :
Els designaven com a « trabucaires » perquè llur arma era el trabuc.
1) Gràcies Marcel Juanchich que m'ha ajudat per aquest text.
2) Gràcies senyors Escudero i Sola que van organitzar aquest recorregut, i el senyor Guisset que nos va tot explicar.
:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:- :
Conferència d’en Joan Villanove sobre el Reialme de Mallorca
Dissabte 15 de febrer del 2014, a la mediateca de CERET
*
El reialme de Mallorca va durar 68 anys.
Història
Abans de Jesuscrist són els Ibers qui ocupen el territori ; ells són els nostres
avantpassats (i no els Gals !).
Després van dominar els Romans durant 400 anys.
Després hi ha les invasions bàrbares ; aquí trobem els Visigots.
Als anys 700 dc apareix la religió musulmana ; els musulmans aniran fins a Poitiers
(l'any 732,com ja se sap).
L’imperador Carlemany, per a protegir el seu imperi, crea regions que s'anomenen
marxes ; la Catalunya actual correspon a la marxa hispànica, dirigida pel Comte de
Barcelona.
Entre els primers comtes de Barcelona tenim Guiffré el pelós, que viu a Ria. Tothom coneix la llegenda de la mort d'en Guiffré, amb l’origen de la nostra bandera .
Guiffré és enterrat a Ripoll i és ell qui va crear un primer reialme.
1228 : Jaume 1er té 20 anys. Conquesta de les Illes Balears el 1229 ; després vindrà el
torn deValència. El reialme de Mallorca va néixer el 1276 .
Jaume 1er el conqueridor va tenir nombrosos fills, entre els quals un fill fou arquebisbe de Toleda, una filla fou reina de Castella, una altre reina de França, un fill fou rei d'Aragó i de València (el rei en Pere), i un altre el primer rei de Mallorca, Jaume II .
El reialme de Mallorca : 1276-1344
Jaume II, per a protegir el seu reialme, dóna privilegis a alguns personatges, privilegis
que es poden considerar com una mena de prima de risc.
Va fer construir edificis civils.
Trobem doncs primer el Castell imperial a Perpinyà, habitat des del 1282 ; després
vingueren l’ajuntament actual de Perpinyà, el castell de Cotlliure, el pont del dimoni a
Ceret, les torres de Carol (amb un castell que va desaparèixer), el palau de Palma.
Els reis de Mallorca construiren també edificis religiٕosos i majestuosos tal com la
Catedral dePalma , una catedral grandiosa amb els seus 6200 metres quadrats.
A Perpinyà, hi ha l’església dels Dominicans.
En aquesta època, trobem vint claustres en el reialme( dels quals només tres queden avui dia).
1324 : El rei Sanç féu construir l’església sant Joan (la Catedral era a Elna).El Campo
Santo data d’aquest període ; era un cementiri pels pobres.
L'epopeia dels Almogàvers
L'història d'aquest reialme és curta i també intensa i complicada. El reialme fou lligat i deslligat algunes vegades amb la corona d'Aragó . L'expansió del poble català es fa
principalment cap a la Mediterrània. Trovem Catalans a les Illes Balears ben segur, però també a Sicília, (és l'episodi de les Vespres sicilianes i del rei en Pere) i amb l'epopeia des Almogàvers dirigits per en Roger de Flor, a la Grècia i en Turquia.
El 1324, els Catalans conquisten la Sardenya ; el vicomte de Castellnou i el seu fill hi foren matats, i enterrats a Montferrer.
El comerç
Aquest segle era un període de comerç, particularment amb els ports musulmans.
Tot aquest comerç era molt profitós per a Catalunya. A més, el rei de França Felip el Bel es va equivocar : exclogué el Jueus, els quals doncs van venir a Perpinyà ; i van favoritzar la indútria del drap (els draps eren tenyits a Perpinyà).
Arnau i Ramon
Cal parlar també de dos personatges d'aquesta època , Arnau de Villanova i Ramon Llull.
Arnau de Villanova era metge i professor a Montpeller, assistent al part de les reines, curava a vegades el Papa. Va escriure un llibre de consells sobre la salut ; va inventar el vi dolç natural. Donarà la marca ben coneguda, Arnaud de Villeneuve.
Ramon Llull era mallorquí. Monjo franciscà, volia convertir els africans del nord al cristianisme. Va escriure 180 llibres ; és considerat com el primer escriptor , filòsof i poeta en llengua catalana
Tot s'acaba
1344 Jaume III es rendeix. Ven Montpeller al rei de França.
El reialme de Mallorca s'acaba amb la mort del rei de Mallorca, el 25 d'octubre de 1349, a la batalla de Llucmajor.
:-:-:-:-:-:-:-:
Conferència d’en Joan Villanove sobre el Reialme de Mallorca
Dissabte 15 de febrer del 2014, a la mediateca de CERET
*
El reialme de Mallorca va durar 68 anys.
Història
Abans de Jesuscrist són els Ibers qui ocupen el territori ; ells són els nostres
avantpassats (i no els Gals !).
Després van dominar els Romans durant 400 anys.
Després hi ha les invasions bàrbares ; aquí trobem els Visigots.
Als anys 700 dc apareix la religió musulmana ; els musulmans aniran fins a Poitiers
(l'any 732,com ja se sap).
L’imperador Carlemany, per a protegir el seu imperi, crea regions que s'anomenen
marxes ; la Catalunya actual correspon a la marxa hispànica, dirigida pel Comte de
Barcelona.
Entre els primers comtes de Barcelona tenim Guiffré el pelós, que viu a Ria. Tothom coneix la llegenda de la mort d'en Guiffré, amb l’origen de la nostra bandera .
Guiffré és enterrat a Ripoll i és ell qui va crear un primer reialme.
1228 : Jaume 1er té 20 anys. Conquesta de les Illes Balears el 1229 ; després vindrà el
torn deValència. El reialme de Mallorca va néixer el 1276 .
Jaume 1er el conqueridor va tenir nombrosos fills, entre els quals un fill fou arquebisbe de Toleda, una filla fou reina de Castella, una altre reina de França, un fill fou rei d'Aragó i de València (el rei en Pere), i un altre el primer rei de Mallorca, Jaume II .
El reialme de Mallorca : 1276-1344
Jaume II, per a protegir el seu reialme, dóna privilegis a alguns personatges, privilegis
que es poden considerar com una mena de prima de risc.
Va fer construir edificis civils.
Trobem doncs primer el Castell imperial a Perpinyà, habitat des del 1282 ; després
vingueren l’ajuntament actual de Perpinyà, el castell de Cotlliure, el pont del dimoni a
Ceret, les torres de Carol (amb un castell que va desaparèixer), el palau de Palma.
Els reis de Mallorca construiren també edificis religiٕosos i majestuosos tal com la
Catedral dePalma , una catedral grandiosa amb els seus 6200 metres quadrats.
A Perpinyà, hi ha l’església dels Dominicans.
En aquesta època, trobem vint claustres en el reialme( dels quals només tres queden avui dia).
1324 : El rei Sanç féu construir l’església sant Joan (la Catedral era a Elna).El Campo
Santo data d’aquest període ; era un cementiri pels pobres.
L'epopeia dels Almogàvers
L'història d'aquest reialme és curta i també intensa i complicada. El reialme fou lligat i deslligat algunes vegades amb la corona d'Aragó . L'expansió del poble català es fa
principalment cap a la Mediterrània. Trovem Catalans a les Illes Balears ben segur, però també a Sicília, (és l'episodi de les Vespres sicilianes i del rei en Pere) i amb l'epopeia des Almogàvers dirigits per en Roger de Flor, a la Grècia i en Turquia.
El 1324, els Catalans conquisten la Sardenya ; el vicomte de Castellnou i el seu fill hi foren matats, i enterrats a Montferrer.
El comerç
Aquest segle era un període de comerç, particularment amb els ports musulmans.
Tot aquest comerç era molt profitós per a Catalunya. A més, el rei de França Felip el Bel es va equivocar : exclogué el Jueus, els quals doncs van venir a Perpinyà ; i van favoritzar la indútria del drap (els draps eren tenyits a Perpinyà).
Arnau i Ramon
Cal parlar també de dos personatges d'aquesta època , Arnau de Villanova i Ramon Llull.
Arnau de Villanova era metge i professor a Montpeller, assistent al part de les reines, curava a vegades el Papa. Va escriure un llibre de consells sobre la salut ; va inventar el vi dolç natural. Donarà la marca ben coneguda, Arnaud de Villeneuve.
Ramon Llull era mallorquí. Monjo franciscà, volia convertir els africans del nord al cristianisme. Va escriure 180 llibres ; és considerat com el primer escriptor , filòsof i poeta en llengua catalana
Tot s'acaba
1344 Jaume III es rendeix. Ven Montpeller al rei de França.
El reialme de Mallorca s'acaba amb la mort del rei de Mallorca, el 25 d'octubre de 1349, a la batalla de Llucmajor.
Les fortificacions alemanyes als Pirineus
1942-1944
Conferència d' en Guillem CASTELLVI
Dins el marc de REiNERS PATRIMONI CULTURAL
el 22 de febrer del 2014
En Guillem Castellvi, enginyer en electrònica està encarregat d'una missió d'el Consell general. I doncs va aplegar fitxes i executar insvetigacions geogràfiques sobre el tema de les fortificacions alemanyes.
El 12 de novembre del 1942 unes tropes alemanyes arriben pel sud, és a dir la Panzerdivisió 7. Dins el nostre departament viuen 2000 soldats, entre els quals hi ha 300 duaners.
Els Alemanys es malfien d'en Franco i erigeixen un nombre important de constructions diverses pel llarg dels Pirineus.
Trobem diversos categories de construccions :
-Caixa de 40 tones (bunker)
-Panzer I
-Panzer II
-Panzer III
-Panzer 387
Algunes tenen torretes i metralladores o elements de carro amb també metralladores.
Unes obres queden a Cervera i a Sant Martí d'Albera (5 obres).
Al Pertus trobem PanzerII al Pic de la Ruja, Panzer I al Fort de Bellaguarda,i Panzer I i II a Panissars . Dins el poble del Pertus hi ha una obra per torreta txeca.
Francesos foren requisats per aquestes construccions, entre els quals 15 a Morellas. Hi ha un bunker amb elements prefabricats (fabricats en un altre lloc) : era un refugi pels homes.
Al Vallepir queden també construccions alemanyes : el Alemanys arriben a Sant Llorenç de Cerdà el 2 de désembre del 1942; hi ha una obra per torreta txeca a costat del fort dels Banys, un bunker al Molí Serrador, i obres a can Damunt i al Mas de la Mantilla.
Estan mencionats dins el Llibre d'en Ramon Gual i Joan Larrieu (« Vichy.L'occupation nazie et la résistance catalane »)
A Prat de Molló trobem trinxeres. La Capella Santa Margarida fou modificada amb obertures pels Alemanys.
La Cerdanya : trobem alguns textos sobre l'arribada del Alemanys a Cerdanya. 8 bunkers van ser localitzats : la Torre de Querol, Mont-Lluís, Odelló, Eina. A vegades, com a Odelló, hi havia una caixa de 40 tones, queda només el formigó .
Les primeres obres van ser contruides al Pertus, després a L'Albera , després a la Cerdanya.
Nombroses obres podran encara ser descobertes.
1942-1944
Conferència d' en Guillem CASTELLVI
Dins el marc de REiNERS PATRIMONI CULTURAL
el 22 de febrer del 2014
En Guillem Castellvi, enginyer en electrònica està encarregat d'una missió d'el Consell general. I doncs va aplegar fitxes i executar insvetigacions geogràfiques sobre el tema de les fortificacions alemanyes.
El 12 de novembre del 1942 unes tropes alemanyes arriben pel sud, és a dir la Panzerdivisió 7. Dins el nostre departament viuen 2000 soldats, entre els quals hi ha 300 duaners.
Els Alemanys es malfien d'en Franco i erigeixen un nombre important de constructions diverses pel llarg dels Pirineus.
Trobem diversos categories de construccions :
-Caixa de 40 tones (bunker)
-Panzer I
-Panzer II
-Panzer III
-Panzer 387
Algunes tenen torretes i metralladores o elements de carro amb també metralladores.
Unes obres queden a Cervera i a Sant Martí d'Albera (5 obres).
Al Pertus trobem PanzerII al Pic de la Ruja, Panzer I al Fort de Bellaguarda,i Panzer I i II a Panissars . Dins el poble del Pertus hi ha una obra per torreta txeca.
Francesos foren requisats per aquestes construccions, entre els quals 15 a Morellas. Hi ha un bunker amb elements prefabricats (fabricats en un altre lloc) : era un refugi pels homes.
Al Vallepir queden també construccions alemanyes : el Alemanys arriben a Sant Llorenç de Cerdà el 2 de désembre del 1942; hi ha una obra per torreta txeca a costat del fort dels Banys, un bunker al Molí Serrador, i obres a can Damunt i al Mas de la Mantilla.
Estan mencionats dins el Llibre d'en Ramon Gual i Joan Larrieu (« Vichy.L'occupation nazie et la résistance catalane »)
A Prat de Molló trobem trinxeres. La Capella Santa Margarida fou modificada amb obertures pels Alemanys.
La Cerdanya : trobem alguns textos sobre l'arribada del Alemanys a Cerdanya. 8 bunkers van ser localitzats : la Torre de Querol, Mont-Lluís, Odelló, Eina. A vegades, com a Odelló, hi havia una caixa de 40 tones, queda només el formigó .
Les primeres obres van ser contruides al Pertus, després a L'Albera , després a la Cerdanya.
Nombroses obres podran encara ser descobertes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada